Aquest matí vaig agafar un bus cap a Koggala per anar a la platja. De fet aquest cop estava més interessada en els pescadors que en la platja en sí mateixa perquè en aquesta zona els pescadors treballen sobre xanques quan la marea és alta. Aquestes posicions de xanques, plantades en el fons del mar, passen de pares a fills i veure aquests homes mantenint l’equilibri sobre la seva xanca mentres pesquen és tot un espectacle.
La carretera costanera desde Galle a Koggala és plena de ressorts de platja i hotels que bloquegen la vista de l’oceà desde l’autobús. No ho entenc perquè després del tsunami del 2004 les lleis van prohibir la construcció d’hotels a menys de 100 m de la línia de la marea alta però sembla que ningú ho respecta.
Els pescadors treballen al matí ben d’hora, cap al final de la tarda o en qualsevol moment si la gent els dona diners, la qual cosa jo no volia fer. També són coneguts per saltar de la seva xanca tan bon punt veuen una càmera i córrer cap a la gent per demanar diners . .
Una vegada vaig llegir que hi ha dos tipus de fotògrafs : els caçadors i els pescadors. A mi m’agrada considerar-me una “caçadora” perquè m’agraden les escenes de carrer, l’acció, capturar amb la càmera moments únics. Però cap a les 10 del matí els pescadors estaven fent la migdiada en les seves cabanes i estava clar que si volia fer fotos d’aquests pescadors en acció sense pagar necessitaria convertir-me “en pescadora” jo també. No gaire lluny de la riba hi havia una terrassa amb algunes taules, així que vaig demanar una ampolla d’aigua i vaig seure a esperar . .
Afortunadament, després d’una mitja hora d’espera amb la meva ampolleta d’aigua, un bus turístic va parar i un ramat de turistes xinesos va baixar a la platja. Els pescadors es van vestir i van anar cap a les xanques per mostrar als xinesos com agafaven els peixos. Aleshores, quan tota l’atenció es va dirigir cap als xinesos, va ser el MEU moment per prendre tantes fotos com vaig voler. Malgrat tota la parafernàlia turística, vaig gaudir molt del meu “moment pescador” 🙂
Després, vaig creuar la carretera on la pesca del dia es ven als locals o als viatgers que passen per allar. Quin bitxo més maco!
