Paisatges fantàstics (a Guangxi)

Els meus últims dies a la Xina els vais passar lluny de la multitud, en el camp. Desde Guilin encara vaig tenir 5 hores de carretera amb 3 autobusos diferents (i una mini caminada degut a un esllevissament de terra que bloquejava la carretera) per arribar a la meva primera parada, Ping An, on havia decidit passar dues nits. Ping An, Dhazai i Tiatouzhai són uns poblets penjats dels turons a 1.000 m d’alçada i envoltats dels camps d’arròs en terrasses més macos del món. Aquest poblets esta comunicats entre si per alguns camins amb boniques vistes sobre els camps d’arròs i passejar-me per aquests camins era el motiu de la meva visita a Ping An.

Ping An té també una arquitectura en fusta interessant (construccions verticals, com els camps d’arròs) i són la llar de la minoria Yao. Les seves dones tenen el cabell més llarg del món, que no es tallen mai, i normalment el porten embolicat dins d’una espècie de turbant Indi. Aquest és el lloc més autèntic que he visitat a la Xina, on la gent (sobretot les dones) porten els vestits locals no per atreure els turistes sinó perquè es senten maques així.

En el dia en el que havia de caminar el temps era horrible, amb una boira molt espessa que ho cobria tot, i no vaig poder anar gaire lluny. Vaig tenir millor sort amb el temps en el dia següent però com que havia de marxar d’hora només vaig poder veure algunes zones. A dalt dels turons hi ha algunes plataformes amb vistes panoràmiques sobre els camps d’arròs, que per suposat vaig visitar, però em va agradar molt més caminar a través dels camps. Es increîble com una planta tan simple pot fer tots aquests fantàstics dibuixos globals.

De tornada a Guilin vaig agafar un autobús cap a Yangshuo, una regió ben coneguda pels seus paisatges kàrstics. Vaig parar a Yangdi i des d’allà vaig agafar una barca de bambú cap a Xingping (1.5 hrs) per navegar la part més maca del Riu Li.

Xingping és un poble petit a la riba del Riu Li que encara té l’encant que Yangshuo va perdre fa temps a causa del turisme de massa. Té algunes botigues, un alberg molt simpàtic i un bon ambient i el vaig utilitzar com a camp de base per explorar els voltants amb bicicleta, al llarg del riu i en el camp.

Vaig acabar el meu tour de Xina a Shenzen (Guangdong) on vaig fer una parada curta per visitar el meu amic Carlos. El Carlos va venir a treballar a Shenzen fa dos anys i vaig estar contenta de veure que les coses li van bé allà.

Fa 35 anys Shenzen era un poble de pescadors envoltat de turons (314.100 habitants en 1979)  en el Delta del Riu de la Perla fins que algú va decidir que havie de convertir-se en una Zona Econòmica Especial (ZEE)  i un centre financer important en la Xina, amb molts avantatges pels inversors extrangers. Així que els turons van ser anivellats i amb el terra sobrant es va crear més territori guanyat al mar i desde aleshores la població ha crescut fins als 15 mil.lions d’habitants sent avui en dia la tercera ciutat més poblada de la Xina després de Shangai i Beijing.

Venint del camp profond, Shenzen i els seus gratacels van ser un shock per a mi. El primer dia vem dinar amb l’Irma (també una expat treballant a Shenzen) i vem poder intercambiar les nostres impressions sobre la Xina i la seva gent. També em van explicar sobre la vida a Shenzen i malgrat queixar-se sobre bastantes coses no viuen tan malament 😉 Es veritat que a Shenzen “no hi ha res per veure” a part dels gratacels i centres comercials però això també és la Xina i vaig estar contenta de tenir una visió completa del país.

A la nit vem anar a una zona interessant amb molts restaurants i bars occidentals i vaig escollir un restaurant Alemany, amb molts cambrers Xinesos vestits de Bavaresos. Creieu-me que en aquells dos dies a Shenzen no vaig trobar a faltar la meva dosis diària d’arròs blanc  😉

Després d’haver viatjat durant 30 dies era hora de deixar la Xina Continental així que vaig dir  un  “fins aviat” al Carlos i vaig agafar el camí cap a  Hong Kong.

 

Infos  :

• A Xingping, allotjeu-vos al This Old Place. Alberg de joventut fantàstic, ambient i personal fantàstics i una pizza molt bona; 
• A Ping An millor preveure 2-3 dies sencers, per si de cas. Sembla ser que els dies amb boira on no es pot veure res són molt habituals.