Un tast del Tibet (a Gansú)

Durant el meu viatge a Xina no tenia ni el pressupost ni el temps per visitar la Regió Autònoma del Tibet. Però el l’Altiplà Tibetà creua la frontera i en la part Xinesa, en la província de Gansú, hi ha alguns pobles tibetans per visitar. Potser no les meravelles arquitectòniques de Lhasa però les mateixes muntanyes i els camins sense fi recorreguts pels nòmads Tibetans.

Després de 10 hores de tren de nit i 4 hores de bus vaig arribar a  Xiàhé, la meva primera parada (3.100 m). Tot en aquest poblet gira al voltant del Monestir de Labrang, un dels sis grans monestirs de la Secta del Barret Groc del Budisme Tibetà. Aquest és un monestir molt actiu amb monjos enfeinats amb les seves activitats religioses i molts Tibetans rurals que venen al poble per segir el Camí de la Kora (el camí dels pelegrins) al voltant del monestir mentre fan girar les rodes de pregària (una espècie de tambors de fusta pintants amb colors brillants) amb l’esperança de que els seus esforços seran recompensats en la propera vida.

A part del camí dels pelegrins, que vaig fer completament amb els locals i és una hora i mitja de treball dur amb totes aquelles rodes per fer girar (!), la visita guiada en Anglès del monestir va ser interessant i em va permetre d’entrar en algunes sales que normalment estan tancades als visitants. En una d’aquestes sales hi havia una cerimònia molt interessant amb monjos i altra gent vestida d’una manera especial pregant i entonant càntics. Com no conec gaire sobre el Budisme Tibetà, també vaig aprendre moltes coses del monjo que feia la visita i que per cert era molt divertit.

Després de Xiàhé vaig agafar un altre autobús per Langmusi, un altre poble Tibetà pintoresc. Langmusi (3.445 m) té dos monestirs Tibetans però la gent ve aquí sobretot per muntar a caball i per les múltiples oportunitats d’excursions a la muntanya. I això és el que vaig fer juntament amb el Jared, l’ Adiha i el Razvan: tan aviat com vem deixar les nostres coses a l’alberg, vem marxar per fer “una passejada” per les muntanyes del voltant.

El que passa és que “la passejada” es va convertir en una excursió dura (encara no estava acostumada a l’altitud) fins als 3.700 m, lol. Em va costar una mica arribar al cim, coronat per una torre i banderetes de pregària, però va valer la pena perquè des de dalt hi havia vistes molt maques de les prades i d’altres muntanyes encara més altes.

Seguint la tradició local, vem llençar alguns papers-pregàries al vent per un viatge bonic i segur  🙂

.

I quan pensava que el treball dur ja estava fet, els meus amics em van mostrar el camí que calia prendre per tornar al poble . . .

Bé, allò no era “un camí” sinó més aviat un tobogan sense fi i la baixada va ser una mica estressant però al final vem aconseguir arribar al poble tots d’una peça i juntament amb els yaks.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Al final va ser una bonica excursió, i tots ens mereixíem una cerveseta fresca per celebrar-ho  🙂

Aquests poblets Tibetans són també una bona oportunitat per tastar la Cuina Tibetana, que em va agradar molt!  Vaig tastar els momos (una espècie de raviolis farcits amb carn o vegetals) i la carn de yak que la proposaven en molts plats com pasta o arròs fregit, tot estava molt bo!!

 

.

.

.

.

.

.

.

 

 

Infos :

• A Xiahé vaig ser una bona clienta del Gesar Restaurant, un restaurant Tibetà gestionat per una familia, just davant del monestir. Els seus momos i iogurt eren els millors; 
• Fins i tot millor que el Gesar va ser Lesha’s Restaurant, a Langmusi. Bona atmoesfera i millor menjar. Aquesta família parla una mica d’Anglès i són molt amables.