Visitant Beijing

La Ciutat Prohibida és una de les dues experiències més salvatges de Beijing (l’altra és el metro de Beijing a l’hora punta). Malgrat aixo tenia curiositat per aquest lloc desde que era petita aixi que després d’un bon esmorzar estava preparada per l’aventura.

La construccio d’aquesta enorme ciutat dintre de la ciutat va començar amb l’Emperador Ming Yongle l’any 1407 i es va trigar 14 anys per acabar-la, utilitzant uns 200.000 obrers. Va ser la residència de les Dinasties Ming I Qing fins que la Republica va enderrocar el darrer Emperador i era l’equivalent terrestre del domini celestial de l’Emperador. Cada emperador, quan era coronat, afegia diferents sales i edificis pel seu comfort i avui en dia el complexe té unes 72 Ha amb uns 800 edificis, tots acabats amb el tipic sostre daurat, el color imperial. En el passat, el preu per entrar la Ciutat Prohibida sense permis imperial era el teu cap. Avui només és 65Yuan, un preu molt més interessant que el cap.

L’ entrada al complexe es troba al Sud, a través de la Porta Meridonal. Aquesta era l’entrada reservada a l’emperador. La gent visita el recinte de Sud (on l’emperador tractava els afers diaris del pais) a Nord (edificis reservats a la seva familia).

Primeres bones noticies del dia, aquest panell:

(Lloc historic, si us plau no escupiu gargalls). No sé qui va escriure aquest panell, pero gràcies, lol

Com ja he dit abans, la visita de la Ciutat Prohibida és una bogeria. Multituds i multituds de turistes xinesos amb els seus paraigues i seguint el seu guia cridaner es troben per tot arreu. Hi ha 5 Sales principals (també anomenades palaus) les quals només es poden veure desde les seves portes d’entrada i la gent empeny realment fort per intentar donar un cop dull a com era la vida reial en el passat.

Aixo és el que els xinesos poden veure de les sales principals si no es troben a primera fila (noteu que malgrat estar sota un sostre, a l’ombra, rebutgen de tancar els paraigues).

Com jo soc més alta que qualsevol xinès, aixo és el que puc veure sense estar a primera fila  😉

Malgrat aixo els aficionats de la fotografia trobaran fàcilment racons sense tanta gent i amb perspectives maques i aixo és el que vaig fer al cap d’una estona, quan em vaig cansar de tant xinès.

En la Ciutat Prohibida, apart de visitar sales i temples, hi ha altres activitats possibles. Podeu per exemple volar sobre els seus sostres, com si fossiu un emperador amb poders màgics . . .

O simplement vestir-r jse com un personatge reial i passejar-se pels jardins del voltant, qualsevol cosa és possible en la Ciutat Prohibida!

Sense saber-ho, vaig deixar les visites més maca i més espectacular per l’ultim dia. Pel mati l’Ilaria i jo vem anar a visitar el Temple del Cel i el seu parc. No gaire lluny de la Ciutat Prohibida, aqui és on les cerimonies més solemnes en honor al Cel eren celebrades pel mateix emperador i els seus oficials principals.

En aquest complexe es respire simbolisme I harmonia Confucianes per tot arreu. Construit també per l’emperador Yonglé, l’extremitat Nord del parc és quadrada per simbolitzar la Terre mentre que l’extremitat Sud és semi circular I lleugerament elevada simbolitzant el Cel. Els edificis principals estan col.locats en aquest eix Nord-Sud. Tots acabats amb sostres en ceràmica blava (el color del Cel) son molt maques.

Sembla ser que aquest complexe és un lloc popular pels fotografs i aquell mati vem veure diferents reportatges fotogràfics. Vaig aprofitar tota aquella parafernàlia per diverter-me una estona jo també.

 

 

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Després de dinar vem anar al Jingshan Park, just al Nord de la Ciutat Prohibida. Els seus turons es van crear amb la terra excavada per fer els fossats de la Ciutat Prohibida i sembla ser que també la protegia dels mals esperits  de les tempestes. Desde dalt del turo més alt hi ha la vista més impressionant de la Ciutat Prohibida i els seus sostres daurats. Es des d’aqui que un es dona compte de com és enorme aquest complexe, de fet la Ciutat Prohibida és el més gran complexe d’estructures antigues en fusta del mon. Si no us ve de gust passejar-vos entre les multituds veniu directament aqui, és una vista que no que no cal perdre’s.

Ja de nit, era l’hora de marxar de Beijing amb el tren. Només vaig poder veure la meitat del que la ciutat ofereix, només un tast de Beijing. Pero la Xina és gran, el temps del visat és limitat I hi ha altres meravelles fora de la capital aixi que era l’hora d’anar cap a l’oest.