Volcans de Java

Situada a l’encreuament de quatre plaques tectòniques, l’Australiana, Filipina, Euroasiàtica i Pacífica, Indonèsia és el país amb el més gran nombre i densitat de volcans actius.

Sempre m’han fascinat els volcans, són un accident geogràfic que m’inspira admiració i por a parts iguals i pujar a algun d’aquests volcans d’Indonèsia estava en la llista de les coses a fer en aquesta Volta al Món. Java té molts volcans interessants i vaig decidir de començar amb el volcà més actiu, el Merapi.

Gunung Merapi (2.968m), situat immediatament al nord de la ciutat de Yogyakarta, significa “Muntanya de Foc” en Javanès i és un dels volcans més destructius del Sud Est d’Àsia. Entra en erupció cada 5-10 anys de mitja i és temut pels seus fluxs piroclàstics mortals – avalanxes de roques calentes i gas que baixen pels seus flancs costeruts. Per aquesta raó, el Merapi és declarat sovint fora límits per els visitants.

Vem pujar l’ascensió desde Selo (1.575m) a mitjanit per poder arribar a dalt de tot per la sortida del sol. El camí de pujada era molt costerut  (+10%) i va ser difícil, molt difícil de pujar. A més, vaig tenir un problema amb la meva frontal i no podia veure on posava els peus, va ser horrible! Menys mal que un dels guies es va quedar amb mi tota l’estona i de tant en tant intentava il.luminar-me el camí amb la seva llanterna però estava caminant molt més lentament que de costum i vaig veure la sortida de sol desde l’altiplà (2.700m), no desde dalt de tot. La cosa bona és que vaig veure la mateixa sortida de sol que els meus companys, 300m més a dalt que jo, més la sortida de sol sobre la pendent final del Merapi i va ser fantàstic!

Gunung Semeru (3.676m), el volcà més alt de Java, semblava més excitat (=mostrava més activitat) que de costum així que vaig decidir d’anar directament al Gunung Bromo, situat també en el  Bromo-Tengger-Semeru National Park.

Gunung Bromo (2.329m) és el con actiu dins de la Caldera Tengger, un dels emplaçaments més escènics d’Indonesia a l’Est de Java i la sortida de sol des del Bromo és una excursió molt popular entre els turistes perquè és molt fàcil.

Per anar al Bromo, els dos punts més propers són Malang i Probolinggo. A Malang els preus són molt elevats i Probolinggo ha estat nominat pels turistes com el lloc amb la gent menys honesta de Java (així que pot arribar a ser més car que Malang), difícil d’escollir! Al final em vaig apuntar a un tour Bromo-Kawah Ijen-Denpasar desde Yogyakarta, el qual incloîa tot el transport i allotjament per els tres dies.

El primer dia el vem passar completament en la carretera però els meus companys eren molt macos així que va ser divertit. En el segon dia vem deixar el poble de Cemoro Lawang a les 4 de la matinada i vem pujar al Gunung Penanjakan (2.770m) amb jeep. Penanjakan és un volcà situat just a fora de la caldera que conté el Bromo i altres quatre volcans. Desde el Penanjakan hi ha un bonic panorama de la caldera, amb el Semeru fumejant al darrera de tot, i la sortida de sol des d’aquest punt va ser fantàstica.

Després d’una hora, i ja amb la llum del dia, vem baixar a la caldera gegant, formada fa milers d’anys amb l’explosió del Volcà Tengger. Sembla una gran olla de 12 km d’amplada i 300 m de profunditat completament coberta de sorra, pedres i cendra volcànica. La pujada als llavis del cràter, a 2.392m, no és difícil però molts vilatans Tengger estan allà amb els seus caballs per aquells turistes que volen evitar els 246 graons de ciment fins a dalt de tot. Si arribeu als llavis abans de la sortida del sol, és possible de veure les flames incandescents vomitades pel volca: un recordatori de que no està mort, només dormint, i que pot despertar en qualsevol moment . .

En el tercer dia vem deixar l’hotel també a les 4 de la matinada (veure sortides de sol és un treball dur!) cap a l’Altiplà Ijen. El complex del Volcà Ijen, a la punta Est de Java, consisteix en un grup de petits estratovolcans formats dins de la caldera (Kendeng) de 20 Km d’ample d’Ijen. Gunung Ijen (2.368m), el més famós d’aquests volcans, conté el llac àcid de cràter més gran del món (anomenat Kawak Ijen) famós pel seu color turquesa. El cràter actiu que mesura 950x600m és conegut pels seus depòsits rics en sofre els quals són exrets pels miners diàriament. Encara de nit, ja vam veure alguns d’ells anar avall del cràter per tallar el sofre, pesar-lo i transportar-lo cap al poble en una espècie de cistelles de bambú. Alguns d’ells fan el mateix viatge dos o tres vegades al dia, carregant 70 kg en les seves espatlles, un treball titànic per guanyar no gaires cèntims al final del dia: el quilo es paga a 500 Rp així que els millors guanyen només uns 10 euros al dia! Alguns miners també venen figuretes fetes amb sofre líquid per completar els seus guanys, jo en vaig comprar una per ajudar-los!

Un cop arribats als llavis del cràter, vem tenir el vent al nostre favor així que no vam tenir cap problema amb el fum del sofre i vem poder admirar el llac àcid turquesa tant com vem voler, va ser fantàstic!

El camí de baixada cap al pàrquing també va ser bonic, atravessant una zona de bosc alpí. Aquesta va ser la meva última parada a l’Illa de Java i tres hores després ja estava agafant el ferry cap a Bali. Després d’aquests dies tan cansats serà Bali el paradís?