La meva motxilla

Aquestes són les meves motxilles!

La motxilla gran és una Deuter Aircontact PRO 60+15 la qual espero no omplir completament. És una motxilla fantàstica, la Ferrari de totes les motxilles! És molt còmoda, fins i tot quan porta molt de pes. El seu inconvenient: pesa 3.100 g buida, és molt. 

La motxilla petita és la Futura 28, també de Deuter. M’encanta aquesta motxilla! És exactament el que estava buscant: una motxilla de dia que també pugui utilitzar per un trek de 1-2 dies i a més és molt maca. El seu sol inconvenient: a diferència de la Aircontact no ve amb el plàstic per protegir-la de la pluja, vaig haver de comprar-lo a part i ocupa una mica d’espai.

Amb què omplir-les, la LLISTA DE COSES A EMPORTAR, és una de les tasques més difícils (i també doloroses) d’una Organització de Volta al Món perquè necessito material per diferents estacions, climes i activitats. El meu límit per la motxilla gran era de  <12.5 Kg però si tenim en compte que ja pesa 3.1 Kg per sí sola semblava una missió impossible . .

Després d’alguns intents i algunes renúncies, vaig llençar la tovallola a 14.5 kg (motxilla gran) i 6 kg (motxilla petita). Les dues motxilles són més pesades del que esperava però sempre puc abandonar algunes coses durant el camí  per alleugerir-les  😉

Durant la Volta al Món epero fer moltes excursions a la muntanya així que necessitaré material específic, com botes de muntanya, un bastó o pantalons per la pluja. No m’enporto el sac de dormir, és una cosa que aniré llogant quan el necessiti. En comptes del sac de dormir m’emporto un llençol per l’interior del sac de dormir. 

M’encanta la fotografia així que no puc imaginar marxar sense la meva rèflex. M’emporto les dues càmeres, una compacta i una rèflex (950 g per cert) però deixo a casa tots els objectius i altres gadgets (només utilitzaré un objectiu standard). 

Per actualitzar i compartir aquest blog necessito un mini ordinador, que he comprat per a l’ocasió. És l’estuig rosa. No m’agrada gens el color però costava 5€ més barat que l’estuig negre, lol. L’estuig vermell és un disc extern per tenir una segona còpia de les meves fotos per si de cas (suposo que em tornaré paranoica sobre el perdre les fotos). 

No m’agraden les guies electròniques així que me’n vaig amb la Lonely Planet versió paper de la Xina. La guia de la Xina serà substituïda per la d’Indonèsia, després per la de Myanmar, etc. 

He intentat d’optimitzar la meva farmàcia però continua sent bastant completa. És el túper que es veu en la foto. Coneixo les febleses del meu cos així que, com soc alèrgica a la penicilina, prefereixo viatjar amb els meus antibiòtics. També marxo amb un kit de primers auxilis bastant complet.

Cambiaré les meves sandàlies per unes bambes a Austràlia.