Atrapada a Bali

Bali no em va agradar. Crec que aquesta illa és una trampa per turistes així que per mi és difícil d’escriure sobre alguna cosa que no em va agradar. Venint de Java, la decoració va cambiar dramàticament a Bali : una altra religió, arquitectura i costums diferents i una vegetació exuberant. Les cases estan ricament decorades amb déus i semi déus protectors i durant tot el dia els temples estan plens de locals que venen i se’n van per pregar. Els vels de les dones són remplaçats pels sarongs i hi ha ofrenes acolorides per tot arreu, especialment a l’entrada de les cases i les botigues.

Vaig passar la major part del temps a Ubud, el centre cultural de Bali. També vaig fer excursions d’un dia o dos dies però al final vaig decidir que Ubud era el lloc menys pitjor per passar els dies a Bali és per això que Ubud es va convertir en el meu camp base. El turisme d’Ubud es concentra en la cultura, ioga i natura però la ciutat està també plena de restaurants, spas, botigues de souvenirs i taxistes massa insistents. El lloc d’interès principal d’Ubud és el Palau d’Ubud, llar de l’últim rei d’Ubud. Avui el seu pati s’utilitza per alguns espectacles de dansa acompanyats pel so del gamelan (orquestra tradicional). El temple principal d’Ubud està quasi sempre tancat i no em venia de gust d’estar envoltada per micos afamats al Monkey’s Forest.

Sobre el paper, hi ha moltes coses interessants per veure al voltant, com el Goa Gajah (temple cova de l’elefant), el Besakih Temple (el temple més sagrat de Bali) als peus del Gunung Agung i Tampak Siring (Temple de la Font Sagrada) però estan molt a prop de la ciutat i cap d’ells mereix més d’una hora de visita així que es poden visitar tots en un dia amb una excursió organitzada.

De nou, durant una petita visita a una plantació de cafè van tornar a intentar fer-me tastar el Kopi Luwak, un dels cafès més cars del món  (40$ /kg) fet amb els grans de cafè un cop han estat menjats i defecats per una algàlia però jo no vull veure els excrements dels altres!

Les terrasses d’arròs d’Ubud també són famoses i en vaig visitar unes quantes però venint dels fantàstics camps d’arròs de Guangxi (Xina) aquestes em van semblar així així, lol

Per la nit hi ha alguns espectacles de dansa en la ciutat, els shows més populars són la  Legong Dance i Kekak Fire and Trance Dance. La Legong Dance no em venia de gust i tenia l’impressió que la Kekak era una espècie de trampa per turistes (quasi tothom va intentar vendre’m bitllets per la Fire Dance pel carrer) així que al final vaig escollir l’esepectacle de Topeng Dance (dansa de màscares). El meu únic criteri va ser una foto de la Lonely Planet que em va agradar . . . per què no?!

Aquest espectacle el fan només un cop a la setmana a l’ Arma Museum i només érem 5 espectadors així que primera fila per a tothom! Em va agradar molt la dansa de màscares, especialment els solos fets per les màscares blanques: moviments fascinants, a vegades intrigants, estèticament genials.

Al final de l’espectacle vaig tenir una conversació curta amb un dels altres 4 espectadors: un home d’uns seixanta anys, deu haver passat molt del seu temps durant els últims 30 anys fent cursos de dansa i gamelan i estava tant entusiasmat com jo sobre l’espectacle que havíem vist. Em va aconsellar de buscar danses que es facin en els temples perquè “aquí ballen per els turistes però en els temples ballen per els déus”.

Infos :

• In Da Lodge. Bonic hostal a Ubud amb un bon ambient pels motxilers.