El dia que vaig decidir d’anar cap abaix (a Nusa Lembongan)

En un arxipèlag amb més de 17.000 illes hi havia d’haver un altre illa que m’anés millor que Bali. Després d’una mica de recerca, vaig seguir la recomanació de la meva amiga Isa i vaig anar a Lembongan.

Nusa Lembongan és una illa petita de 8 km2 davant de Bali. Es troba només a una hora de barca de la platja de Sanur però aquesta illa – paradís és un món a part del soroll de Bali. Les activitats principals a Lembongan són prendre el sol, submarinisme, snorkeling i veure postes de sol, aquest és un lloc genial!

A Lembongan ens trobem a l’extrem de la Linea de Wallace, una espècie de línea de frontera de la fauna dibuixada en el 1859 per el naturalista Britànic Alfred Russel Wallace que separa les ecozones d’Asia i Wallacea, una zona de trànsit entre Asia i Australia. Fins i tot els ocells respecten aquesta línea i no la creuen!

El motiu de la meva visita a Lembongan era el submarinisme. Mai havia estat interessada en el submarinisme però m’estava avorrint tant a Bali que necessitava fer quelcom d’útil, una mena de rutina pels meus últims dies a Indonèsia. De nou, vaig seguir el consell de la Isa i em vaig apuntar a un curs de submarinisme al  Two Fish (centre probat per ella mateixa en el passat) per obtenir el títol.

Durant els meus primers dies a Lembongan no em vaig moure gaire de Jungutbatu Beach. El meu programa diari era molt similar a això:

– esmorzar super sa al Bali Eco Deli, el meu restaurant preferit a només 1 minut a peu del meu bungalow;

– curs de submarinisme al Two Fish (5 min a peu) de 8 del matí a 5 de la tarda amb Marieke, la meva companya de classe, la qual estava molt més motivada que jo;

– de tornada al bungalow, dutxa ràpida i sopar (de 1 a 10 min a peu) i xerrada amb Krystine, la meva companya d’habitació, la qual estava també allà per fer submarinisme.

El primer dia i mig de curs el vaig passar entre llibres, vídeos i la piscina. De veritat necessitava cambiar la manera de respirar, comunicar i fins i tot nedar per veure un peixet o dos en l’oceà? Els excercicis en la piscina no van ajudar a motivar-me : després de 5 minuts sota l’aigua necessitava desesperadament tornar a respirar normalment, era tan cansat!  🙁

Al tercer dia vem agafar una barca pel matí ben d’hora cap a Crystal Bay (davant de Nusa Penida) per les nostres dues primeres immersions en l’oceà, estava tan nerviosa!

Però quan vaig saltar dins de l’aigua tot va anar molt bé, no vaig tenir cap problema a equalitzar com calia (la Marieke, que ho estava fent molt millor durant els dies previs, va necessitar 15min per baixar perquè li feien mal les orelles) i m’ho vaig passar molt bé explorant l’oceà amb els meus propis ulls, va ser divertit! Al final, la nostra primera immersió va durar 50 min i vam anar a 12 m de profunditat. L’escull de corall dur comença a 5m, té una base de sorra blanca i està cobert per anèmones i altres coralls més tous. La fauna marina inclou angelfish, sweetlips, frogfish, banded sea snakes i molts moorish idols. De tant en tant també es poden veure taurons wobbegong i mantes però ja em va anar bé de no veure cap tauró durant la meva primera immersió, lol. Aquestes dues primeres immersions van ser una experiència inolvidable i espero repetir aviat!

Durant el meu últim dia a Lembongan, ja amb el títol de Scuba Diver a la butxaca, vaig llogar una bicicleta per explorar l’illa. Platges de sorra blanca sense fi amb barques colorides, boscos de mangle (1//4 de la superfície de l’illa) i alguns poblats i temples eren el menú per a aquest dia. Un pont groc conecta Nusa Lembongan amb Nusa Ceningan, una illa encara més petita i menys turística que la seva veîna, on gairebé el 95% de la comunitat són cultivadors d’algues marines.

Nusa Lembongan em va agradar i tornava a estar en pau amb Indonèsia, aquest país és molt més que Bali. Ara és temps d’anar a Singapore, ja en tinc ganes!!  🙂